amazics
Amazic és el nom amb el qual es denominen els pobladors originals del nord d’Àfrica. Amazic significa lliure o noble. Es calcula que, en l’actualitat, la població amaziga està composada per més de 20 milions de persones. La seva llengua, l’amazic, s’ha mantingut essencialment com a llengua oral i està dividida en un gran nombre de dialectes.
La influència del Poble Amazic s’estén, de manera discontínua, des de l’oceà Atlàntic fins a l’oest d’Egipte, conjunt de territori que anomenen la Tamazgha. Sovint, coneixem aquesta zona com el Magrib, perquè aquest fou el nom que la colonització àrab va donar a la Tamazgha. La seva història està plena de conquestes romanes, àrabs, europees, etc. i aquest fet marca que, avui dia, la Tamazgha hagi esdevingut un territori fragmentat en diferents estats.
A Catalunya, es calcula que el 80% de la població d’origen magrebí es considera d’origen amazic. Aquest fet, situa a la llengua amaziga com la tercera llengua més parlada en el nostre territori, després del català i del castellà. Fruit d’aquesta realitat migratòria i del reconeixement mutu entre dos Pobles, el Parlament de Catalunya va aprovar la resolució 1197/VI de 6 març de 2002, des d’on es volia mostrar el suport a la identitat, la llengua i la cultura del Poble Amazic.
Llengua
La llengua amaziga és un del elements que més identifiquen el poble amazic. Els orígens de l’escriptura amaziga es troben en l’antic alfabet líbic. Actualment, podem trobar escrits en amazic en alfabet tifinagh.
Influències de la llengua amaziga
Un dels primers contactes de la llengua amaziga amb altres llengües de la Mediterrània va ser amb el fenici. La fundació de Cartago va exercir molta influència sobre les elits de l’època. Actualment, es troben alguns caràcters fenicis a l’escriptura amaziga.
El llatí també està present a la llengua amaziga. Durant més de cinc segles es va convertir en la llengua dominant ja que a través de la presència dels romans al territori, el llatí va esdevenir llengua administrativa i, en molts casos, va ser utilitzada adoptada, també, per les elits de l’època. Sobretot en el context urbà, la llengua amaziga va patir un retrocés.
El moment d’arabització i de difusió de la religió musulmana va ser quan realment l’amazic va quedar relegat a la tradició oral i progressivament relegat a les zones de més difícil accés.
La colonització els territoris del nord d’Àfrica va comportar nous processos d’assimilació cultural. Ara bé, amb l’objectiu de conèixer la població autòctona, els francesos van començar a realitzar els primers estudis d’investigació sobre la llengua amaziga. Aquest renovat interès per la llengua i la cultura amazigues, sobretot responia a un interès colonial molt concret, que era la instrumentalització de l’amazic per dividir les societats colonitzades.
Els moviments polítics anticolonialistes, sobretot, van ser d’ideologia panarabista. Però cal destacar que la lluita armada anticolonial va ser fonamentalment amaziga. La cultura i la llengua amaziga eren percebudes com a enemics pels nous estats i un perill per les unitats nacionals. Així que, arrel dels nous processos d’independència, també es començaren a impulsar polítiques educatives, sobretot, arabitzadores.
Distribució geogràfica de la llengua
Es calcula que aproximadament hi ha uns 25 milions de parlants d’amazic arreu del món. A falta de dades més precises, al Marroc es calcula que hi ha un 45-55% d’amzigòfons. Només al Marroc, es poden diferenciar tres variants dialectals de l’amazic. A Algèria, del 25 al 35% de la seva població el parla i, geogràficament, es troben a la zona de la Cabília, la zona Xauia i a la zona de Mzab. Els tuaregs són els amazics de la zona central del Sàhara i es troben distribuïts en diferents països. Entre Tunísia, Egipte, Líbia i Mauritània, podem dir que, aproximadament deuen haver unes 60.000 persones que encara parlin amazic.
La situació actual de la llengua amaziga
Al nord d’Àfrica, no hi ha cap estat que reconegui l’amazic com a llengua oficial i es declaren integrants d’una nació arabomusulmana i membres de la Lliga Àrab. Només Mali i Níger reconeixen l’amazic dels tuaregs com a llengua oficial al costat del francès.
Per la seva banda, el Marroc, país on es concentren la major part d’amazigòfons, l’any 2001 va crear l’Institut Reial de Cultura Amaziga (IRCAM). A més a més, s’ha arribat a un acord perquè l’ensenyament de l’amazic s’implanti a les escoles situades en zones on viu una majoria de població d’origen amazic.
Algèria, després d’una sèrie de reivindicacions lingüístiques per part del Moviment Cultural Berber (MCB), va crear l’any 1994 l’Haut Commissariat à l’Amazighité (HCA). L’objectiu d’aquest organisme era promoure la llengua amaziga, sobretot, introduint-la en el sistema educatiu algerià. Tanmateix, actualment, només s’ha pogut introduir en alguns centres i de manera opcional.
Per més informació sobre la llengua amaziga podeu dirigir-vos a:
Observatori Català de la Llengua Amaziga
Institut d’Estudis Internacionals i Interculturals
Universitat Autònoma de Barcelona
Edifici E
08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)
Barcelona
Tel. +34 935 812 938
Adreça electrònica: ocla@linguamon.cat
Pàgina web: http://www.linguamon.cat/ocla
|
